EL VOT ECOLOGISTA

Recolzant les CUP

A pocs minuts de l’arrencada de la campanya electoral catalana, al Caixaforum, sense saber-ho, ja estàvem submergits en plena discussió després de la presentació i projecció de la pel·lícula documental ‘Un Món sense Peixos’. Si els eixos de la campanya són sobiranisme d’una banda i els estralls socials de la crisi de l’altra, parlar d’un mar buidat de peixos ens va portar a un debat que abasta tots dos: el model civilitzador que tenim i el model civilitzador pel qual volem votar.

El documental va ser molt il·lustratiu. Des de les primeres frases del Gènesi l’ésser humà s’ha sentit amo del Planeta i de tots els seus habitants, així no és d’estranyar que emprem maquinària de guerra –una altra de les nostres característiques civilitzadores- per a apropiar-nos de tot el que aleteja pel mar, fins arribar a límits irreversibles per a la vida. Amb modals masclistes, ens hem oblidat de la cura i avancem mentre destrossem corals i fons marins amb els vaixells d’arrossegament més grans que es puguin imaginar. Mantenim una competició constant del més gran i fort contra el més petit, on les súper pesqueres –subvencionades amb fons públics- aixafen amb el dit la petita pesca artesanal, esborrant del mapa milers i milers de llocs de treball. I quan tot això porta a esgotar els nostres propis mars, en una economia globalitzada i liberalitzada, es colonitzen mars aliens conduint a moltes persones, abans pescadores, a passar gana per pura escassetat.

Un reflex de la nostra civilització confirmat per tota la classe científica i per qualsevol que miri a l’horitzó: el Mar, embrió de la Vida, immens i bell, està a  punt del col·lapse, esgotat, contaminat, sense possibilitats de donar de menjar ni d’oferir llocs de treball o mitjans de vida, per l’afany de lucre incessant d’un capitalisme insaciable i insensible. Uns pocs anys més de pesca industrial descontrolada i els Oceans seran una piscina de llots, cucs i meduses. Aquesta situació és igualment vàlida per a qualsevol riba on tantes xemeneies escalfen el planeta, una veritable crisi ambiental; on la destrucció de la petita agricultura és penosa crisi alimentària per a milions d’éssers humans; on la falta de treball i les retallades és crisi social; i on el PIB estancat o les arques endeutades és crisi econòmica. El patró que maneja el timó ens guia cap al col·lapse en el mar i també en terra ferma.

Des d’aquesta anàlisi, la resposta no pot ser una altra: necessitem un vot ecologista per obrir les ments i, sense pors ni prejudicis, recolzar la construcció d’una nova harmonia ambiental, social, cultural i econòmica; deixem de banda el creixement sense fi, el progrés materialista i les lògiques antropocèntriques. A Bolívia o a Equador a aquesta proposta li criden el Bon Viure i busca «l’equitat i igualtat dels éssers humans des del reconeixement dels drets dels pobles, en la mateixa mesura que es reconeixen els drets de la Terra, per a assegurar la reproducció de la vida». La seva premissa fonamental és revolucionària: en la mesura que prioritzem la salut de la Terra assegurarem una llar per al Bon Viure de tots els éssers vius, els ecosistemes, la biodiversitat, les societats i els individus –també humans- que la componem.

 

Pensem en la gana, la pitjor targeta de presentació de la nostra economia capitalista i globalitzada, que afecta a mil milions de persones i cada vegada més present als nostres barris. Pot un vot diferent, una mirada ecologista, resoldre-la? Penso que sí, que respectant els Drets de la Naturalesa es pot assegurar una alimentació per al Bon Viure dels pobles. Pensar des d’aquest paradigma ens obliga a pensar en una agricultura que només és possible si enfortim sistemes locals, controlats pels seus propis pobles, sota models productius senzills i de petites dimensions, amb molta mà d’obra, i en cicles tancats que no llancen desferres, ni balafien. És a dir, d’un cop de ploma quedarien sense funcions les grans corporacions que tant dany produeixen a milions de petits agricultors; s’evitaria la competència entre territoris; es reduiria la sobrepesca que practiquen uns pocs; es produiria menjar pensat per a alimentar les poblacions més properes; i finalment recuperaríem una agricultura que seria mitjà de vida per els qui l’exerceixen, a data d’avui, la meitat de la població mundial.

 

L’ecologia pot ser la rebolcada que el nostre model civilitzador necessita. Ens parla de relocalitzar les economies, empetitir-les per fer-les controlables pels propis pobles, solidàries i al servei de les seves societats, desitjos i anhels. A la vella Europa li convé al més aviat possible abandonar patrons caducs [i Patrons tirans] i, mitjançant l’aprenentatge de nous paradigmes, amb personalitat pròpia, salpar cap a nous horitzons.

Un comentario en “EL VOT ECOLOGISTA

  1. Pingback: EL VOTO ECOLOGISTA | Unidad

Deja un comentario

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s