La civilització occidental capitalista ha arribat a la fi

Entrevista al diari ARA

Gustavo Duch coordina la revista ‘Soberanía alimentaria’ i publica ‘Cuentos del progreso. Conversaciones con el pastor’Gustavo Duch coordina la revista ‘Soberanía alimentaria’ i publica ‘Cuentos del progreso. Conversaciones con el pastor’ MANOLO GARCIA

Entenc que aquest és també el teu pensament. Per què no creus en el progrés?

— El progrés desmesurat, sense límits, ens porta amb tota garantia cap al col·lapse civilitzatori. Ara mateix la crisi alimentària que tenim, amb la pujada de preus del petroli i del gas natural que ha fet augmentar els preus dels fertilitzants en l’agricultura industrial, farà encarir encara més els preus dels aliments. És bastant obvi que passarà. No tenim consciència dels límits, però aquesta disputa sobre el progrés és una disputa cultural. El que intento amb el llibre és remoure el pensament més convencional perquè crec que hem de parlar sense embuts d’un problema civilitzatori, el problema de creure que l’home està per sobre de la natura i que la podem dominar, com fins i tot les ximpleries segons les quals trobarem el que ens fa falta a Mart o a l’espai.

I en lloc del progrés, quina és la recepta?

— Aquesta ja és una pregunta antropocèntrica, perquè pensem que l’ésser humà pot tenir la recepta, que la humanitat pot decidir si va cap a una banda o una altra. Això és d’una supèrbia sublim. Preguntem-nos quines són les normes de la Terra i si estem vivint d’acord amb elles, adaptem-nos-hi, però no podem inventar res, la recepta ens ve donada. El primer que hem d’assumir és que aquesta civilització occidental capitalista no continuarà, potser durarà 5 o 20 anys més, però no continuarà. Totes les civilitzacions s’acaben i aquesta també, i no hem de tenir por que acabi la nostra civilització, forma part del cicle de la vida. Al final, una civilització és un moment petit en la història del planeta.“El pastor és un antisistema en essència»

És una mica dràstic, no?

— El pitjor que podem fer és generar falses expectatives, i estem dient als joves que tindran agricultur digitalitzada, cotxes elèctrics i energies renovables. Aquesta és la narrativa d’avui. I és tot una qüestió de narrativa, per això el meu llibre és un llibre de contes o literatura, no és un informe, sinó una interpel·lació des de la narrativa. Confiem que el progrés ens salvarà i el progrés ens ha portat on som. És millor que comencem a fer un dol, a preparar-nos i a organitzar-nos perquè sigui el menys greu possible.

Creus que la crisi climàtica està accelerant aquest col·lapse civilitzatori de què parles?

— No vull confondre el que explico jo o el pastor amb un relat distòpic. Al contrari, és bastant científic dir que la combinació de caiguda de matèries primeres, la crisi energètica i el canvi climàtic en el context d’un planeta sobrecarregat és del tot insostenible. Quan diem que estem consumint per tres planetes Terra, vol dir que en algun moment això explotarà. Jo el que dic és que, de fet, no és una explosió, sinó un terratrèmol a càmera lenta que ja ha començat. El que passa és que nosaltres som la part de la civilització més privilegiada, que encara no notem els sotracs, però la gent que tu has vist al Brasil ja estan notant el col·lapse, o els migrants que creuen la Mediterrània. El terratrèmol ja ha començat.

El coordinador de la revista ‘Soberanía alimentaria MANOLO GARCIA

I el pastor ho veu.

— El pastor és un home que contraresta la ciència amb saviesa. Al final el que hem de fer és apropar-nos al món rural, viure als pobles o en comunitats més petites, produir els nostres propis aliments.

Però no tothom pot anar a viure al camp… som més de 7.000 milions de persones al món.

— Potser ens podem entretenir en fer els càlculs, però crec que és un error. Com més aviat comencem el canvi i hi hagi més gent vivint d’aquesta manera, més opcions tindrem de fer un conjunt sostenible, però la discussió de si som molts o pocs ens paralitza. Posem en marxa nous models. Barcelona és insostenible: les ciutats ho són. El 80% de les emissions les produeixen les ciutats, el 70% de l’energia el consumeixen les ciutats. Tenim un problema, desurbanitzem-nos ja.“El col·lapse de la civilització ja ha començat, però no és una explosió, sinó un terratrèmol a càmera lenta”

Tu ho has fet?

— Estic en el procés. Per qüestions personals i amb la pandèmia, ens hem quedat a mitges, però una part dels meus aliments me’ls conreo jo. Catalunya té 7 milions d’habitants, el que no pot ser és que només l’1% siguin pagesos. Però la indústria agrària intensiva no afavoreix que hi hagi més pagesos; al contrari, el que necessitem és una pagesia amb energia manual i amb tracció animal. Com a civilització estem en un moment crucial i necessitem debats crucials, i no aquests debats de pacotilla que hi ha ara.

Et refereixes als debats polítics?

— Sí, en general, no estem fent el debat profund. El pagès en el fons és un personatge anarquista, perquè en el seu màxim pensament qüestiona els rols dels estats, i això és el que trobo interessant, el que em va fer venir ganes d’escriure el llibre, per descentrar el debat, fer un debat més radical que els minidebats que estem fent ara. No estem en una època de canvis, sinó en un canvi d’època.

Avui ja hi ha molts dels anomenats neorurals, molta gent que ha fet el pas de marxar al camp.

— S’ha despertat una sensibilitat, però el pastor creu que aquest moviment necessita assalvatjar-se, deixar de ser Walt Disney: el problema no és que matem animals per menjar carn o el nou moviment de rewildering, que vol recuperar zones i tancar-les. Tots aquests debats el pastor els veu ridículs i desconnectats amb el fons, no deixa de ser de nou una mirada antropocèntrica, des del pedestal. El que cal és recuperar l’ésser animal que som, que forma part d’una cadena tròfica. En definitiva, el pastor veu certa frivolitat en un moviment que té molt de potencial.

Però no podem renunciar a la ciència, com la que ens està dient que el que cal fer és retallar emissions i descarbonitzar l’economia.

— El pastor és hipercientífic, és hereu d’unes generacions d’experimentadors quotidians, el seu és un ofici que requereix la màxima adaptació i experimentació. Ells tenen millors ramats perquè han fet selecció genètica. El que diu el pastor és que no podem deixar la ciència al comandament de les naus del planeta, perquè és una ciència situada en la premissa que l’home pot dominar el món.“Cal adaptar-se a la natura, però no és un retorn al camp: cada cop més noies amb estudis es fan pastores”

La ciència diu també que l’agricultura és part del problema: és el sector responsable (ramaderia inclosa) d’un terç de les emissions mundials.

Això és l’agricultura intensiva. Jo he escollit el pastor pel seu simbolisme, com a personatge rude però tendre, valent però sensat. Al llibre també hi parlo de les pastores: una tendència creixent de noies joves amb estudis, sovint amb una trajectòria feminista, que han marxat al camp i s’han fet pastores. Per això no m’agrada parlar de retorn al camp, perquè no és un retorn, no es tracta de tornar a fer el que feien els avis: aquestes noies tenen un grup de WhatsApp on han format una comunitat virtual de pastores, perquè potser en la comunitat física del seu poble no s’hi entenen bé. No han tornat al passat. És activisme polític.

Un comentario en “La civilització occidental capitalista ha arribat a la fi

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s